El 73%,6 de les dones enquestades van afirmar haver patit assetjament sexual i el 28,7% alguna forma d'abús. Les conseqüències d'aquests abusos van més enllà del dany immediat, afegeixen Gea i Legido-Quigley, ja que el 34,5% de les víctimes informen d'efectes psicològics duradors, incloent-hi disgust, por, ira, vergonya, ansietat, depressió, trauma i diversos problemes de salut mental. L'assetjament sexual experimentat per les participants adopta moltes maneres. L'abús verbal que consisteix en comentaris inadequats, ofensius i humiliants és el tipus més freqüent (53%). Els abusos físics, com ara tocaments, grapejaments, petons i abraçades inoportunes, també són freqüents (44,9%), sobretot en el sector sanitari. Les insinuacions sexuals no desitjades i la petició de favors sexuals es donen en el 6,4% dels casos, inclòs l'assetjament Quid Pro Quo. El ciberassetjament i els mems sexuals són menys freqüents, amb un 3,8%. A més, diverses participants van descriure experiències d'assetjament hostil o ofensiu perpetrat per companys i col·legues en els centres de treball sanitaris i acadèmics, concretament el 47,5% de les experiències compartides.

 

"Les formes d'abús cap a les dones pel fet de ser dones continuen normalitzades. És la nostra obligació i especialment de les dones que tenim una posició estable, no permetre que aquests patrons es continuïn reproduint entre generacions i és imprescindible que l'aplicació de la legislació vigent sigui real i els governs i les institucions apliquin una política de tolerància zero cap a l'abús i l'assetjament sexual mitjançant les recomanacions que proposem”, ha afirmat Gea. Es tracta de promoure l'equilibri de gènere i la diversitat en els rols de lideratge; implementar polítiques integrals de prevenció més enllà dels Protocols d'Igualtat; desafiar la normalització a través de sensibilització, campanyes i capacitació dinàmica; integrar la informació del protocol d'assetjament als processos d'incorporació; desenvolupar definicions clares d'assetjament sexual i abús de poder; incorporar pràctiques de monitoratge, avaluació periòdica i aprenentatge; promoure un enfocament centrat en les víctimes i supervivents; i Estratègia de Tolerància Zero. 

TEXT: Comunicació IRBLleida - Women in Global Health Spain/Premsa UdL